Back Sonligsterkte Afrikaans إضاءة شمسية Arabic Сонечная сьвяцільнасьць BE-X-OLD Слънчева светимост Bulgarian সৌর জ্যোতি Bengali/Bangla Sluneční zářivost Czech Хĕвел çутатаслăхĕ CV Sonnenleuchtkraft German Solar luminosity English Suna lumeco Esperanto
.svg)
La lluminositat solar, sovint representada amb el símbol , és una unitat de flux radiant (potència emesa en forma de fotons) convencionalment utilitzat pels astrònoms per mesurar la lluminositat de les estrelles. Es defineix en termes de producció del Sol. Una lluminositat solar és 3,846×1026 W, o 3,846×1033 erg/s.[2] Això no inclou la lluminositat dels neutrins solars, fet que sumaria 0.023 .[3] El Sol lleugerament és una estrella variable i, per tant, la seva lluminositat fluctua.[4] La major fluctuació és el cicle solar d'onze anys (cicle de taques solars) que causa una variació periòdica del voltant de ± 0.1%. Altres variacions en els últims 200-300 anys es pensa que és molt més petit que aquest.[5]
- ↑ Ribas, Ignasi. Solar and Stellar Variability: Impact on Earth and Planets, Proceedings of the International Astronomical Union, IAU Symposium. 264, febrer 2010, p. 3–18. DOI 10.1017/S1743921309992298. «The Sun and stars as the primary energy input in planetary atmospheres»
- ↑ Williams, David R. «Sun Fact Sheet — Sun/Earth Comparison». National Aeronautics and Space Administration, 01-07-2013. [Consulta: 13 abril 2014].
- ↑ Bahcall, John N. Neutrino Astrophysics. Cambridge University Press, 1989, p. 79. ISBN 978-0-521-37975-5.
- ↑ Vieira, L. E. A.; Norton, A.; Dudok De Wit, T.; Kretzschmar, M.; Schmidt, G. A.; Cheung, M. C. M. «How the inclination of Earth's orbit affects incoming solar irradiance». Geophysical Research Letters, 39, 16, 2012, pàg. n/a. Bibcode: 2012GeoRL..3916104V. DOI: 10.1029/2012GL052950.
- ↑ Noerdlinger, Peter D. «Solar Mass Loss, the Astronomical Unit, and the Scale of the Solar System». Celestial Mechanics and Dynamical Astronomy, 801, 2008, pàg. 3807. arXiv: 0801.3807. Bibcode: 2008arXiv0801.3807N.